Característiques: El lloro gris és un au que pertany a l'ordre dels psittaciformers, família dels psitàcids. Habita a l'Àfrica, als boscos de les terres baixes tropicals i equatorials. El seu cos, robust, té un tamany d'uns 35 cm i un pes d'uns 500 gr, que poden variar força entre diferents exemplars. El seu plumatge és gris, més fosc a la part superior del cos, i hi destaca la seva cua d'un color vermell intens.

En els exemplars molt joves l'iris és gris fosc i a mesura que es fan adults deriva a un color groguenc. El bec és negre i els ajuda a pelar el gra així com a trepar i mantenir l'equilibri, en cas de necessitat l'utilitzaran com a arma de defensa. Les potes són curtes i d'un color semblant al del plumatge, la posició dels dits (cigodàctil, o sigui dos orientats cap endavant i dos al darrere) li permet agafar-se millor a les branques i poder-se penjar amb facilitat d'una sola pota.

Té una gran capacitat per imitar sons i parlar i és capaç d'adquirir un ampli repertori de paraules. Aquesta característica i el seu caràcter sociable el fan molt apreciat com a animal de compañia.

Allotjament:
El lloro gris necessita un espai ampli per viure, quan més espai millor! Com a mínim és recomanable una gàbia d’uns 50x60x80cm (ample/fons/alt). Ha de disposar de pals (d’un diametre aproximat entre 2,5 i 4 cm), preferiblement de fusta o branques naturals. Les menjadores i abeuradors és millor que siguin d’acer inoxidable.
També és recomanable que, dins la gàbia, disposin de joguines, que podrem canviar periòdicament per tal que resultin més atractives. I és convenient que surtin de la gàbia una estona cada dia .
La gàbia s’haurà de situar en un lloc sense corrents d’aire i on la temperatura ideal hauria de ser entre els 17ºC i els 25ºC.
La llum del sol és una font de benestar emocional per els lloros grisos, però també hem de garantir hores de foscor i tranquilitat per evitar trastons del son, per dormir els podem tapar amb un drap o llençol.
La correcta higiène de la gàbia serà molt important alhora de prevenir malalties.

Alimentació:
La dieta basada en pinso ens assegurarà una complerta coberura dels requeriments nutricionals del lloro, malgrat és convenirnt combinar-la amb fruita i granes alhora de evitar la monotonia.
Pràcticament poden menjar tot tipus de fruites (és recomanable treure les llavors de pomes, peres etc), verdures i llegums a excepció de l'alvocat i les patates crues.
D’altra banda, tenim les dietes basades en llavors, que resulten més atractives per ells malgrat que comporten el risc de no cobrir correctament els requeriments nutricionals. Aquestes dietes han d’incloure una gran quantitat i varietat de fruita i vegetals frescos i complementar-se amb vitamines i minerals (especialment vitamina A i calci).